Demèter i Persèfone

Demeter representa la dea de la fecunditat, mentre que la seva filla és el símbol de la vegetació. Aquestya fou raptada pel senyor dels inferns. La mare, disgustada pel rapte, deixà malmetre les collites finsa que Zeus li concedí que la filla passes unba meitat de l'any amb la mare i l'altre amb l'espòs .

Observa detingudament els tres costats esculpits de la reproducció del sarcòfag de Prosèrpìna del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona i reconei-hi els personatges, escrivint els números dfins els parèntesis que hi ha al davant de cada identificació

a ( ) Hermes, missatger dels déus i conductor de les ànimes dels morts. Porta el caduceu amb dues serpents enrotllades.
b ( ) Demèter muntada al carro tirat per dos cavalls i portant torxes a les mans en la recerca de la seva filla
c ( ) Àrtemis amb l'arc a la ma espantada pel rapte dela seva companya
d ( ) Eros representst per un infant alat
e ( ) Escena bucòlica amb un pastor i el seu ramat en un lateral del sarcòfag
f ( ) Gos Cèrber, de tres caps, que vigilava que cap mort mno figuis de l'infern
g ( ) Persèfone sorpresa mentre omplia una cistella de flors i pujada dalt del carro per Plutó
h ( ) Gea, representada en forma de dona deixada anar a terra, la qual romangué improductiva mentre Demèter no en tenia cura
i ( ) Plutó (Hades o Dis) sobirà de l'infer, representar tres vegades: trobant Persèfone, enduent-se-la al carro i assegut a l'Hades
j ( ) Atena, cofada amb el casc, intentant ajudar Persèfone
k( ) La foscor, precedint Demèter en la seva cecerca
l ( ) Oceànida portant el cistell de flors que collia Persèfone

Els treballs d'Heracles

La figura d'Heracles constitueix el superheroi de la mitologia grega pel nomre de gestes que va realitzar, gràcies ales quals va arribar a la immortalitat. Una de les gestes d'Heracles fou la derrota d¡Ergi rei d'Orcomenos, que volia sotmetre Tebes a un tribut anual. Creont ales hores rei deTebes, en agraïment li dona la seva filla Mègara en matrimoni, amb la qual va tenir tres fills. Hèracles, embogit per la implacable Hera, matà a Mègara i els seus fills. Un cop va recuperar el seny, anà a l'oracle de Delfos per purificar el seu crim. La Pítia li va dir que es presentes a Tirint, una de les ciutats d'Euristeu, i en dos anys li fes unes feines irrealitzables per aun simple mortal.

La popularitat dels treballs d'Hèracles fou extraordinaria en el mon clàssic. Per això els trobem representats en mosaics, sarcòfags i relleu. Les qualitats de l'heroi, com la força física, la capacitat de suportar tota mena de penalitats i el seu triomf final sobre la mort, exemplifiquen les virtuts desitjables per un romà estòic.

Observa la il·lustració que reprodueix el mosaic dels rtreballs d'Hèracles, trobat a Lliria i conservat al Museu arqueològic nacional de Madrid. Reconeix cadascun dels treballs posant el número corresponent dins els parèntesis que precedeixen a la descripció del treball.

a ( ) Heracles filant i vestit amb roba de dona a les ordres d'Omfale. que porta al braç la clava de l'heroi
b ( ) Hèracles oofegant el lleó de Nèmea
c ( ) Hèracles eliminant la hidra de Lerna
d ( ) Heracles porta le porc senglar d'Erimant a Euristeu que, espantat s'amaga dins d'una gerra.
e ( ) Hèracles domant la cervola de Cerínia, animal que tenia els peus de bronze i estava consagrada a Àrtemis
f ( ) Hèracles extermiant les aus de la llacuna d'Estimfàlia
g ( ) Hèracles netejant els estables d'Augias, rei d'Èlida
h ( ) Hèracles matant el toro de Minos
i ( ) Hèracles portant les eugues de Diomedes de Tràcia a Micenes. Aquests animals s'alimentaven de carn humana
j ( ) Hèracles lluitant contra Hipòlita, la reina de les amazònes
k ( ) Hèracles al jardí de les hespèrides
l ( ) Hèracles encadenant al gos Cèrber a l'Hàdes

Hipòlit

Una figura mítica del casal d'Atenes fou Hipòlit, fill de Teseu i de l'amazona Hipòlita. Teseu. després de la mort de la seva esposa, es casà amb Fedra, filla de Minos. La madrastra Fedra ews va enamorar d'Hipòlit, que com a seguidor de la virginal Àrtemis, no podria fer-li cas. Tammateix, Fedra l'acusà davant del seu pare, que el maleí desitjant-li la mort que sabia que seria segura, perquè Posidói concedí fer realitat tres desigs. Hipòlit, quan se n'anava de casa, patí un accident., Un toro monstruós es va alçar de la mar i espantàs els cavalls que el feren saltar del carro i el van matasr en passar per damunt del seu cos. Finalment Teseu s'assabentà de la veritat. Alguns episodis d'awuest mite es poden veure a les dues cares principals del sarcofag d'Hìpòlit que es va trobar al mar, no gaire lluny de Tarragona., l'any 1948. Segurament fou ewculpit en un taller grec al segle III d. C. Els relleus representen u8n tema que Eurípides tractà en la tragèdia qaue porta per títol Hipòlit. A continuació identifica els personatges i elements escrivint el número corresponent dins dels parèntesis que precedeixen cada descripció:

Cara A

a ( ) Teseu pensatiu amb una clava a la mà esquerra

b ( ) Hipòlit arrossegat en caure de la quadriga
c ( ) Brau que surt dela mar a causa de la maledicció de Teseu, pare d'Hipòlit
d ( ) Posidó amb el trident espantant els cavalls d' Hipòlit
e ( ) Els quatre cavalls encabritats per Posidó
f ( ) Personificació de Gea o l aTerra
g ( ) Missatger anunciant l'accident a Teseu, pare d'Hipòlit
h ( ) Escena plàcida amb bous i cabres pasturant com a contraposició amb el dramatrisme de les altres escenes

Cara B
i ( ) Dida que insinua l'amor de Fedra envers el seu fillastre Hipòlit
j ( ) Hipòlit que rebutja la proposta de la madrastra
k ( ) Cavall d'Hipòlit
l ( ) Companys d'Hipòlit
m ( ) Palafrener d'Hipòlit
n ( ) Gossos de Cacera d'Hipòlit